Ens ha visitat el líder de la Divisió d’Honor, i ha deixat clar per què ocupa aquest lloc. Cal dir, però, que el nostre primer equip encara arrossega baixes importants, sobretot a la línia de tres quarts, i no ha pogut mostrar tot el seu potencial.

La primera part ha estat molt igualada i s’ha jugat majoritàriament entre les línies de vint-i-dos de tots dos equips. El joc al peu ha tingut força protagonisme, amb unes defenses molt solvents que han sabut controlar els intents ofensius. El marcador només s’ha mogut aviat: el VRAC ha transformat dos cops de càstig als minuts 3 i 13, mentre que la Santboiana ha respost al minut 23 amb un xut a pals de Pedro Soto.

Amb l’equilibri instal·lat al camp, al minut 31 i en una de les poques accions a prop de la zona de marca santboiana, el mig de melé val·lisoletà ha trobat l’espai per assajar sota pals, facilitant la posterior transformació. Amb el 3–13 s’ha arribat al descans.

El joc travat de la primera part ha provocat nombroses infraccions per part de tots dos conjunts, sancionades correctament per l’àrbitre, tot i que ni uns ni altres han sabut treure’n profit.

Només començar la segona meitat ja s’ha vist un VRAC molt més decidit a jugar a la mà. Al minut 47, en una melé amb introducció santboiana davant de pals propis, els locals han perdut la possessió i, novament, el mig de melé visitant ha assajat sota pals, amb transformació posterior.

Amb el conjunt visitant llançat i mostrant el seu millor joc, al minut 54 han culminat un magnífic atac per la línia amb un nou assaig, també transformat, ampliant encara més la distància al marcador.

A partir d’aquí, la Santboiana ha tret orgull i caràcter. L’equip ha començat a jugar amb més valentia i continuïtat, generant diverses accions de perill a camp contrari. Tot i així, algunes d’aquestes opcions no s’han pogut materialitzar, especialment per errades en la touch pròpia, un aspecte que sovint ens penalitza.

Malgrat tot, al minut 60, Fede Bianchini ha culminat una llarga seqüència de fases de la davantera amb un assaig, transformat novament per Pedro Soto.

L’esperança de remuntada encara era viva, però al minut 64, després d’una pèrdua defensiva i un placatge fallit al mig del camp, un jugador del VRAC ha trencat la línia i ha creuat el camp per assajar, i amb la transformació han deixat el resultat molt coll amunt per als locals.

La Santboiana no ha abaixat els braços i ha continuat atacant fins al final. L’esforç ha donat els seus fruits amb un assaig de Marc Palomar al minut 68, tot i que no s’ha pogut transformar. Tot i la insistència final, el marcador ja no s’ha mogut.

La victòria del VRAC ha estat incontestable. Els de Valladolid han demostrat una qualitat de joc superior, sòlida tant en atac com en defensa, i una major capacitat de definició i varietat ofensiva, aspectes que han quedat reflectits en el resultat final.

FERRO SANT BOI!

Text: Josep Lluís Sirvent

Fotografies: Jordi Elias